L’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, hi va assistir i participar este dimecres com a representant de l’única ciutat valenciana adscrita a la xarxa en la jornada cultural dedicada a la figura d’este personatge històric.

L’Ajuntament de València i la Xarxa de Jueries d’Espanya, amb la col·laboració de la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, van organitzar este dimecres una emotiva jornada en record de la figura d’Ibn Gabirol, poeta, pensador i filòsof molt vinculat a eixa ciutat en la qual va viure els seus últims anys i de qui es commemora en 2021 el mil·lenari del seu naixement.

L’acte, amb el qual es va voler donar visibilitat a l’aportació de la cultura jueva a la Comunitat Valenciana, va comptar amb la presència i participació de l’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, com a representant de l’única ciutat de la regió pertanyent a la Xarxa de Jueries d’Espanya i que va albergar la major aljama del Regne de València. També hi van assistir la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello, i el president de la Comunitat Israeliana de València, Isaac Sananes, així com alguns membres de la Comunitat Jueva Masortí de València.

«És un honor homenatjar el mil·lenari d’un pensador, poeta i gran filòsof medieval com va ser Ibn Gabirol; un intel·lectual i artista que va viure a la València medieval i que ens recorda el valor dels vincles entre cultures al llarg de la història i la importància de preservar i cuidar des de les institucions l’herència sefardita de la nostra comunitat», va manifestar Darío Moreno.

«La cultura hebrea ha estat present des de temps romans fins després de la Reconquesta. Ha sigut ric i variat el llegat jueu, perquè els sefardites han exercit un paper fonamental en la nostra història, ja siga com a artesans o com a membres de les esferes més altes de la ciutat. Sagunt va ser terra amfitriona dels viatgers hebreus que van arribar buscant una vida pacífica i pròspera», va puntualitzar l’alcalde de Sagunt, al mateix temps que recordava que Sagunt posseïx les restes més antigues que situen l’existència d’una comunitat jueva a tot Espanya: dos làmines de plom, datades entre finals del segle I i principis del II, trobades al castell, en les quals apareix el nom de Déu en caràcters hebreus.

La Jornada, que va tindre lloc en el Museu d’Història de València i va ser retransmesa a través d’streaming per l’Ajuntament de València, va homenatjar el savi i intel·lectual amb diverses activitats que es van iniciar amb la inauguració de l’exposició “Ibn Gabirol” basada en el còmic de Miguel B. Núñez, cedida per a l’ocasió per la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya. En clau didàctica i dirigida a tots els públics, l’exposició narra la vida d’este personatge fonamental en la cultura sefardita del segle XI. La Jornada va continuar ampliant aspectes importants de la vida del filòsof amb la celebració de la conferència Ibn Gabirol, ànima d’aire i foc: vida, poesia i pensament, impartida per la hispanista israeliana Rachel Peled. El colofó de la jornada el va posar una representació de música i dansa a càrrec del grup Evoéh que incloïa textos en judeu-espanyol del propi Ibn Gabirol.

Moreno va destacar el llegat jueu encara palés en el patrimoni històric i els atractius turístics de Sagunt, com els banys o mikvé i la necròpoli del vessant del castell. «Sagunt es caracteritza per ser una ciutat resultat d’una suma de cultures i pobles al llarg de la seua història, d’entre els quals destaca el poble sefardita», va subratllar el primer edil.

Xarxa de Jueries d’Espanya – Camins de Sefarad

La Xarxa de Jueries d’Espanya – Camins de Sefarad és una associació constituïda per municipis que compten en els seus conjunts medievals amb un patrimoni arquitectònic, històric, mediambiental i cultural que és herència de les Comunitats jueves que els van habitar. Els membres de la xarxa actuen de manera conjunta en defensa del patrimoni històric i llegat jueu promovent projectes culturals, turístics i acadèmics així com mitjançant una política d’intercanvi d’experiències nacionals i internacions que contribuïsquen al coneixement i respecte mutu de pobles, cultures i tradicions.

Àvila, Barcelona, Béjar, Càceres, Calahorra, Còrdova, Estella-Lizarra, Hervás, Jaén, Lleó, Llorca, Lucena, Monforte de Lemos, Plasència, Ribadavia, Sagunt, Segòvia, Tarassona, Toledo, Tudela i Tui venen recuperant des de fa més de 20 anys les seues jueries, invertint temps i recursos en la rehabilitació de cases, carrers, palaus i quants edificis es puguen salvar de l’oblit per a rescatar el coneixement de les vides de les famílies jueves de tota procedència i condició. Història oculta, revelada després de cinc-cents anys i ara recuperada.

L’associació actua sense ànim de lucre i amb plena independència en la defensa d’este llegat. La Xarxa de Jueries d’Espanya, en la seua projecció internacional, és membre fundador de l’Itinerari Europeu del Patrimoni Jueu, i realitza una intensa tasca de difusió a l’estranger.